Qui sóc?

Neus Moya Arasa

Diplomada en infermeria

  • Protecció radiològica (2002)
  • Actualització de patologia neurològica
  • Tradició i costum en l’alimentació de la gent gran (2007)
  • Curs bàsic de vacunes preventives (2007)
  • Curs d’actualització en el programa del nen sa

Diplomada en podologia

  • Presentació de ponència Biodinàmica del peu diabètic (2013) en la Jornada d’expertesa en cures i ferides. Curs de peu diabètic (2008)
  • Podologia pediàtrica (2017)
  • Tècniques en radiobiologia i radioprotecció (2005)
  • Reflexologia podal (2008)
  • Biomecànica de la postura, marxa i carrera (2017)
  • Biomecànica de la postura, marxa i carrera (2019)
  • Analisi de video 2D de la marxa humana (2019)
  • Workshop d’ortonixia i reconstrucció (2019)
  • Podologia infantil (2019)

Sobre mi

Us diré de mi que, abans de podòloga, sóc infermera. A més, vocacional, i desde ben petita el meu pare (metge) m’ensenyava a posar punts de sutura, usar el fonendo i prendre la tensió arterial. Arribat el moment de fer la preinscripció a la carrera, el meu pare va decidir acompanyar-me i matricular-se a la carrera de podologia. Perquè un metge, als seus cinquanta anys decidia estudiar una carrera? I perquè podologia?

 

La seva resposta: perquè si. A part d’explicar-me que el primer dia quan va arribar amb el seu maletí tots el van seguir a classe pensant que ell era el professor, a part d’aprovar totes les assigantures a la primera, hi havia una cosa que se li resistía: la tecnologia. Fer presentacions en power point, presentar pdf, fer treballs on line…se li escapava de les mans, així que va tirar de mi.

 

Era jo qui li passava els treballs, qui li feia les presentacions i arrel d’això em vaig començar a familiaritzar amb termes com valg, var, pronació i supinació, articulació subastragalina que em van començar a resultar molt interessants fins al punt de voler estudiar la meravellosa arquitectura del peu. El mes de Juny acabava la carrera d’infermeria, i el mateix mes presentava la sol·licitut per entrar a podologia.

 

Les meves notes altes i matricules d’honor es deuen a que jo ja havia tocat la podología, la tenia digerida i l’havia agafat amb ganes. Abans de ser podologa ja feia plantilles, el meu pare m’asseia a fer patrons una i altra vegada fins que quedaven perfectes i em convidava a estar present a la seva clínica mentre atenía pacients.

 

Ara tinc la meva propia consulta, amb un equip de tres podòlogues i una administrativa on ens caracteritzem per ser unes apassionades de la nostra feina. Diuen de nosaltres que fem miracles, el que no saben és que sovint tenen la solució als problemes més a prop i més fàcil del que pensen.

92
135
92
Vols compartir la teva experiència a Lo Peu?